Refugi de la plaça d'Hèrcules
«I allavons hi va haver una reunió de tots els veïns i van dir: “—S'ha de fer un refugi”. I a través de l'Ajuntament, el meu pare era minador i es van fer voluntaris tot un munt de gent, a picar. Van fer tres boques. Dones, criatures i tots els que podíem, amb les senalles fèiem la cadena per anar a llançar la terra i la tiràvem dalt. I així es van començar els refugis de Reus, al menos, el que jo hi vaig treballar. Encara tinc el record del refugi, que el van entovar bé, perquè se'ls hi desprenia la terra. I això era una situació en què col·laborava tothom. Ningú cobrava, però tots ho fèiem per la seguretat. I això es va anar fent, i allavons els bombardejos van començar a repetir-se.»
Ramon Ferran, 81 a. (2008)
Per ser el més proper a l’Ajuntament d’aleshores (entre 1923 i 1937 l’Ajuntament estigué a l’edifici de l’Institut), aquest, conjuntament amb el de la plaça de Prim, fou el primer que volien fer, però sembla que les obres es retardaren; si més no, l’abril de 1937 encara no s’havien iniciat.
Es feren sota l’edifici, amb entrades tant pel camí de Misericòrdia com per la plaça de l’Hèrcules i pel carrer de Balmes.
Les galeries obertes, segons les dades de 1938, tenien una llargada de 222 metres i una amplada d’1,40, amb una superfície útil total de 310,4 m², i permetien refugiar-se a 1.087 persones. Les galeries, sota l’edifici, sota un gruix de terra de 3,80 metres, però, només en tenien 30 protegits amb obra; la resta era la galeria estrebada amb fusta. Igualment, de les 5 entrades, 4 estaven acabades amb obra i 1 només excavada.
Hi connectava un refugi particular, el dels ferrers i ferradors, amb entrada pel carrer de Sant Francesc, amb una llargada de 14 metres i una amplada d’1. Contràriament al d’Hèrcules, en aquest cas era protegit amb obra. La capacitat del refugi era de 49 persones.
Un dels projectes del refugi de la plaça d'Hèrcules. (Arxiu Municipal)
